Realment sé el què em faig?

Ahir, quan plorava em va semblar que el millor que podia fer era no continuar amb la relació. Tenia l'estranya sensació de necessitar més espai i algun temps de soledat. Però ara no estic gaire segura de haver actuat correctament...

Aquest matí m'he aixecat pensant que cortar por lo sano simplement em faria tornar completament boja (si és que és possible embogir més encara). Vale, és veritat que en realitat no estic boja, però potser si que necessito ajuda psicològica (l'atac de ràbia d'ahir -donar cops de puny a la paret i plorar de manera histèrica- així m'ho diu).

Estic feta un lío... I per rematar-ho, la trobo molt a faltar... Què estic fent???